Moçambic: inici d’una aventura

Desprès d’aquesta mateixa entrada, començaré a pujar per “fascicles” el primer treball seriós que he fet sobre Moçambic. I es que és allà, a l’Àfrica més meridional, on passaré l’estiu pròxim, tot investigant per la meva tesina a l’hora que col·laboraré amb una missió de monges franciscanes, les quals amablement em proporcionaran allotjament.

Vista del port i centre de Maputo, capital de Moçambic.

Vista del port i centre de Maputo, capital de Moçambic.

Al treball que ara presento, tracto de reflexionar sobre l’estat postcolonial a l’Àfrica negra en general, i a Moçambic, en concret. Ara bé, tot i que l’objectiu sigui reflexionar sobre l’estat a l’Àfrica negra, resultarà inevitable que el trajecte de l’estudi segueixi l’efecte d’un bumerang, i hom acabi recorrent a la revisió del devenir de la configuració de l’Estat i el poder a Europa i al món occidental, que al cap i a la fi és on un endinsa les seves arrels. A més, sense fer història d’Europa, el pretès estudi quedaria coix d’una pota. Doncs sense un mínim coneixement del procés de formació de l’Europa moderna, es fàcil caure en l’exotisme i la caricatura de l’altre. Si volem conèixer aquest “altre”, més val que abans ens coneixem a nosaltres mateixos, si volem evitar abocar tots els mals sobre les altres societats, quan en veritat, les culpes estan més que repartides. No hi ha Estats fallits, hi ha intent de trasplantar estructures exògenes; no hi ha pobresa i violència per naturalesa, hi ha subdesenvolupament premeditat, és a dir hi ha pobresa perquè abans s’ha robat, i violència perquè aquest robatori institucionalitzat dura més de quatre segles…i això provoca violència en qualsevol societat humana.

Tornant al treball. Es farà també un repàs històric, per una banda destacant el que va ser l’estat precolonial clàssic, i per l’altre, analitzant l’estat d’herència occidental, des dels temps de la colonització  fins a l’època de les mal anomenades “independències”, tot veient com es configura l’estat postcolonial.

La base per a escriure aquest treball, a més de les classes amb el Ferran Iniesta sobre els desafiaments de l’Estat africà i en general la resta de classes rebudes al Màster CUDA, ha sigut la bibliografia que, aquest cop, aniré posant al final de cada “fascicle”, i doncs, per separat.

Aquelles obres més rellevants per al debat més general sobre l’Estat africà, han estat: Bosch (1998), Chabal i Daloz (2001), Ellis i ter Harr (2005), Bayart (1989), Iniesta (2000, 2007) i Roca (2002, 2003). I concretant més en Moçambic: Sánchez Cervelló (1997, 1998), Farré (2007, 2009), Iniesta (2002, 2007), Jouanneau (1995) Della Rocca (2003) i Margarido. Han estat útils com a consulta puntual, les obres clàssiques del antillà Walter Rodney, el primer president de Ghana, Nkrumah; l’historiador Ki-Zerbo i els revolucionaris de Moçambic: Mondlane y Samora Machel.

Walter Rodney (1982)

Walter Rodney (1982)

Per amenitzar i aprofitar una mica aquesta entrada d’impasse, penjo un parell de cançons de dos dels cantants més coneguts de Moçambic, ambdós relacionats de ben a prop amb el gènere més genuí del país: la Marrabenta.

Aquest estil musical, va començar sent una barreja de la música tradicional de la zona, amb influencies del folk portuguès. Això, als seus inicis, als voltants de mitjans del segle XX, però amb el temps es va anar convertint en una música plena d’influències.

Ingerències electròniques, semblances amb el reggae i el dancehall (música de diàspora), i òbviament influencies de les músiques africanes dels voltants. Avui dia es podríem dir sense problema que és la música nacional de Moçambic; amb les seves variants: des de les més tradicionals, a les més modernes i globalitzades, però alerta! totes elles profundament africanes.

Aquí un parell de mostres:

Una més tradicional de la mà de Stewart Sukuma.

I un altre de MC Roger i Ziqo; més moderna, més concebuda per ballar, d’aquí les semblances amb el dancehall jamaicà, que tant ha influït en la música moderna africana.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Salir /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s