L’Etiòpia cristiana: orígens i esplendor salomònida (IV)

Amdé Tsion (1314-1344)

Es diu que durant el regnat de Amdé Tsion, que vol dir “la columna de Sion”, Etiòpia va despertar política i culturalment. Aquest va ser un monarca guerrer, que va voler resoldre un per un tots els problemes que tenia plantejats el regne d’Etiòpia. Va dirigir expedicions contra cabdills que regnaven als territoris de Damot o Hadja durant els seus primers anys de regnat, poc després atacaria la zona de Godjam, just al sud del llac Tana. També durant aquesta època va adquirir el control del territori del nord del mateix llac Tana, on habitaven els falacha o jueus. Tot aquest seguit de conquestes van anar ampliant progressivament les fronteres del Imperi Salomònida.

Un cop engreixat el cos imperial, amb un exèrcit amb més homes i un territori interior dominat i més o menys estable, Amdé Tsion es creia amb suficients forces com per imposar-se a les comunitats musulmanes instal·lades arreu del Mar Roig i el golf d’Aden. Així doncs Amdé Tsion pel que sembla també va dur a terme una important política exterior.

Aquestes comunitats musulmanes, estaven governades per una sèrie de prínceps presents arreu de la costa del Mar Roig. Un d’aquests prínceps era Akad- Din, net d’Omar Walasma (que va ser contemporani de Yekuno Amlak), governava el territori d’Ifat, que s’estenia de la ciutat costanera de Zeila fins a Shoa.  Un incident diplomàtic, va servir de pretext al rei etíop per atacar sense pietat el territori d’Ifat, el qual va quedar reduït a un estat tributari més dins l’Imperi Salomònida. Des d’aleshores els demés principats musulmans presents aleshores, com per exemple Dawaro i Sharka, van donar-se presa per establir la pau amb el extens territori cristià governat per Amdé Tsion, el qual buscava aconseguir la integritat del país mitjançant la reorganització interna i fent créixer el fervor religiós.

Durant la dècada dels anys trenta del segle XIV, es van produir intenses rebel·lions per part dels estats musulmans que eren tributaris de l’Imperi Salomònida, amb especial incidència en les terres més meridionals i per tant allunyades del poder central. Les repressions per part del rei Amdé Tsion van ser severes, i van posicionar als estats de Dawaro, Sharka i Bali en un estatus més oprimit que el de simples tributaris. Segons l’historiador àrab contemporani del monarca etíop, Al-‘Umari, el rei Amdé Tsión va ser un ferotge governant que va tindre sota el seu control als -“set regnes musulmans d’Etiòpia”-, entre els quals destacaven, com ja hem dit abans, els territoris d’Ifat, Dawaro i Bali, entre d’altres.

Després de Amdé Tsion , va governar l’imperi el seu fill Saifa Arad (1344-1372), tot continuant la ferma política del seu predecessor. Més tard, destaca el regnat de David I (1382-1411), conegut per la pressió que va exercir sobre Egipte, la qual va portar a Etiòpia a establir o reforçar les relacions amb indrets sagrats com Jerusalem. A David el va succeir Yis’hak (1414-1429), durant el regnat del qual van arribar a Etiòpia diverses personalitats rellevants en diversos camps, per ajudar a tirar endavant un cert desenvolupament del país. Després del regant de Yis’hak segueix un període d’inestabilitats i alteracions el qual no finalitzarà fins l’arribada al poder d’uns dels més gloriosos reis d’Etiòpia, Zera Yakob.

Fresc de l'interior d'una esglèsia cristiana ortodoxa d'Etiòpia. Època Salomònida.

Fresc de l’interior d’una esglèsia cristiana ortodoxa d’Etiòpia. Època Salomònida.

El gran imperi edificat per Amdé Tsion i governat pels seus successors sense gaires adhesions suplementàries, si més no fins al segle XVI, no era del tot un estat unificat, tal i com ho entendríem avui dia. Es tractava d’una confederació dispersa de principats en part inconnexos entre ells pel que fa als aspectes religiosos ètnics i lingüístics.

Pel que fa les qüestions religioses, cal destacar l’obra de l’abuna Yakob arribat a Etiòpia l’any 1337, el qual va desenvolupar una tasca d’evangelització molt important sobretot en les zones del sud, a les poblacions de Shoa i Godjam, i també a les comunitats falacha del nord del llac Tana. Quan es va implantar la dinastia salomònida el 1270, la Església no estava fermament arrelada, fora dels territoris de Eritrea central i meridional. Normalment durant aquell moment, quan més al sud, més dèbil i pobre era la posició de l’Esglèsia etìop. Durant el regnat d’Amdé Tsion doncs, hi va haver una important proliferació de monestirs, els quals eren els principals encarregats d’evangelitzar a la població. Cal destacar el monestir de Debra Damo, el qual va rebre importants donacions per part del rei. Gracies a aquestes donacions, va esdevenir un important centre d’estudis religiosos fins al segle XVI. També val la pena destacar que durant aquest període es van produir algunes discrepàncies internes de l’Església etíop, entre aquells més lligats al poder polític, i aquells eclesiàstics que defensaven un retorn a les virtuts ensenyades a la Bíblia i al respecte del descans durant el dissabte (sabat).

Zera Yakob (1434-1468)

Com ja hem assenyalat anteriorment, és aquest un període on l’Església etíop adquireix una posició forta, gràcies en part a la renovació espiritual i cultural que es porta a terme en certs sectors religiosos durant aquests temps. Són prova d’aquest esplèndid moment, alguns manuscrits de gran rellevància i alguns murals decoratius de l’interior d’esglésies etíops, els quals han estat objecte d’estudi de molts acadèmics interessats pel món del cristianisme etíop.

Aquest renaixement cultural va estar lligat sense dubte al poder central, és a dir als Negus i a les seves corts imperials. Un dels emperadors més reconegut en aquest sentit i també com a gran governador, va ser Zera Yakob, el qual va ajudar a alimentar aquesta certa producció cultural, tot escrivint diversos tractats teològics.

Zera Yakob, per altra banda, va ser un ferotge governant en diversos àmbits, segons he comprovat a la bibliografia, molt més temut i violent que el seu predecessor Amdé Tsion. Va ser implacable en la lluita contra qualsevol creença o religió que no fos la cristiana ortodoxa, i per tal cosa va establir càrrecs que servissin per vigilar i controlar la fe i les possibles desviacions espirituals dels seus súbdits, similars al que serien en la Europa catòlica els inquisidors. Va contribuir personalment a la construcció d’esglésies arreu del territori etíop i va fomentar la publicació d’escrits de caire religiós, que fonamentessin la fe i les costums de l’Església etíop, i fins i tot ell mateix va redactar el conegut “Llibre de la Llum” o Matsafa beram. L’any 1450, es considera que les escissions internes de l’Església, queden restituïdes gracies en part a l’obra del Negus, que va ajudar a que la jerarquia eclesiàstica reconegués definitivament el sabbat com a dia de descans tal i com avui dia encara es segueix fent a l’Etiòpia cristiana.

En un terreny més civil, com ja he dit abans, també va destacar. Va voler centralitzar el poder en una capital, la qual va establir a Debré Birhan, ciutat situada al sud del territori Amhara i al nord de Shoa. Des d’allà cobraria els impostos i tributs que li oferien els vassalls que estaven sota la seva protecció i que per tant formaven part de l’Imperi. Zera Yakob va haver de fer front a diferents intents d’incursions per part dels estats musulmans que pràcticament rodejaven els territoris cristians, tot aïllant l’Imperi de qualsevol contacte amb altres zones cristianes. Aquesta doncs, va ser una de les principals ambicions del poderós Negus, és a dir intentar trencar quest aïllament, mitjançant ferotges enfrontaments a les costes del Mar Roig i també a les terres més meridionals.

Zera Yakob va enviar durant els primers anys del seu regnat, una delegació etíop en direcció a Roma, pel que sembla sota invitació papal. Aquesta mateixa delegació és la que poc temps més tard, participaria en el Concili de Florència l’any 1441 i establiria una certa relació de subordinació amb la Santa Seu, la qual va concedí als etíops una església situada als voltants de la basílica de San Pere, al Vaticà. Però de poc van servir l’establiment d’aquestes relacions, ja que l’any 1453 els turcs es farien amb el control de l’última fortalesa cristiana en territori oriental, Constantinopla. A partir d’aquest moment el control otomà s’estén pel Mar Mediterrani tot formant una barrera de separació entre els etíops i el món cristià europeu.

Al territori de l’est, just on s’inicia el Golf d’Aden, es trobava el sultanat d’Adel, la capital del qual era Harar, encara que Zeila (ciutat costanera) també tenia una certa rellevància. Sota el regne de Ahmad Badlay, el sultanat d’Adel va intentar arravatar territoris al regne cristià de Zera Yakob, fet que provocaria el contraatac per par d’aquest últim, el qual acabaria amb la mort del sultà, l’any 1445. Des d’aleshores Adel encara que mantindria una certa autonomia, quedaria sota control tributari de l’Imperi etíop. Un cop solucionats les disputes en les terres de l’est, Zera Yakob va dirigir els seus esforços a dominar la zona costanera d’Eritrea, on instal·laria colònies militars, des de les quals atacaria la ciutat de Masawa i les illes Dahlak, ambdues sota control musulmà. Així doncs les possessions imperials s’estendrien pel nord fins a les costes del Mar Roig i pel sud, fins als territoris tributaris musulmans de Ifat, Dawaro i Bali.

El regnat de Zera Yakob va ser on es va concretar l’apugeu de la dominació cristiana en tots els seus territoris. Havia reconciliat les parts oposades de l’Església etíop, tot atorgant a aquesta   homogeneïtat per tal de poder tirar millor endavant la seva tasca evangelitzadora. Va esdevenir un gran repressor de les costums i pràctiques que no fossin les cristianes, perseguint fins a la mort a monjos dissidents, musulmans o practicants de religions tradicionals d’algunes zones més allunyades del propi nucli cristià. Els seus successors, no van heretar les seves maneres autoritàries i repressives, la qual cosa va provocar l’esclat de diverses rebel·lions en més d’un front, les quals acabarien per minar el poder de l’imperi cristià.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Salir /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s