L’Etiòpia cristiana: orígens i esplendor salomònida (III)

La restauració salomònida

Els salomònides van recuperar el poder amb Yekuno Amlak, que va regnar del 1268 al 1283. El nou regne buscava ser una rèplica del regne axumita, per això van mantindre la ciutat d’Axum, com a centre religiós més rellevant, però no van tirar endavant la construcció de grans centres urbans ni d’una capital ferma on s’establís  la cort, la qual per les dificultats que plantejava el terreny, va ser itinerant.

Calia però justificar i legitimar la nova dinastia, tot afirmant el seu origen salomònida, per tal cosa van remuntar-se en la genealogia fins al rei dels Hebreus, Salomó. Aquesta filiació es va concretar al llibre sagrat del Kebra Negast (“La Gloria dels Reis”).

El Kebra Negast i la llegenda de la Reina de Saba

El llibre de la Gloria dels Reis d’Etiòpia és una crònica mitològica i en part històrica dels reis etíops, que es remunta en la genealogia fins a Menelik I, fill del Rei Salomó i de la Reina de Saba. Inicialment va ser escrit en llengua copte, durant el regnat del net de Yakuno Amlak, el poderòs monarca Amda Tsion (1314-1344), més tard es traduiria a la llengua Ge’ez i a l’arab. Actualment es considerat com a llibre sagrat, pels cristians etíops i pel moviment rastafari.

kebra-nagast

El Kebra Negast amb el pas del temps ha esdevingut la font escrita més rellevant sobre la llegenda. Està compost per 117 capítols molt pròxims al contingut de la Bíblia, tant en el terreny històric com en el teològic, segons afirma Francesc-Xavier Marín. Els seus autors, mitjançant un acurat treball mitològic, relacionen la dinastia regnant amhara amb els més reconeguts avantpassats bíblics. És doncs un relat certament cosmològic i genealògic, ja que parla de la creació del món i es remunta tot seguint la genealogia des de Adan fins a Menelik I.

El text també es focalitza en la conversió al judaisme per part de la reina de Saba, de la qual se’ns parla tant en l’Antic testament com en l’Alcorà, encara que només superficialment. En ambdós textos, es parla d’una reina del territori meridional de Saba, la qual queda fascinada pels coneixements del Rei Salomó, al qual visita i obsequia en una ocasió. Segons la tradició ortodoxa etíop, recollida al Kebra Negast, el rei Salomó tindria un fill amb la reina de Saba, anomenat David. Segons explica la llegenda, ell va ser qui va robar l’Arca de l’Aliança d’Israel, la qual contenia les plaques de pedra on estaven escrits els deu manaments, i la va portar a Etiòpia on més tard esdevindria rei. Menelik I que fou el nom amb el que se’l va conèixer, es considerat el fundador de la nova dinastia Salomònida, de la qual encara es va proclamar descendent l’últim emperador Haile Selassie, deposat l’any 1974.

Segons assenyalen els relats llegendaris, gairebé un mil·lenni després, el rei Ezana, del període axumita, va decidir traslladar l’Arca a Axum, on va ser guardada per sempre més a l’Església de Nostra Senyora se Sión, on en teoria segons el clergat etíop, encara hi resideix.

L’edat d’or de la Dinastia Salomònida

D’aquest període prové també el títol de Negus Negusti, que vol dir “Rei de Reis”, és a dir, emperador dins l’àmbit etíop. Aquest nomenament distingia la preeminència d’un rei sobre els altres monarques, els quals eren tributaris del Negus principal. Cal remarcar que el principal esforç dels reis d’aquesta dinastia, era assolir una certa unitat nacional mitjançant la implantació total de la religió cristiana i l’autoritat per dret diví.

Després del poc conegut regnat de Yekuno Amlak, arrel de les lluites per la successió va haver un període d’inestabilitat que va desencadenar en un conflicte civil. Per tractar de solucionar el problema, es va crear una nova institució a la muntanya de Geshen, coneguda amb el nom de “muntanya dels reis”, que va ser una mena de fortalesa on es formarien els possibles candidats a rei. Tal instrument contribuiria durant aquest període a protegir i a donar continuïtat al regne cristià.

El regne etíop abrasava durant aquesta època els territoris de Tigré al nord, Amhara en la zona central, i en definitiva, les antigues possessions zagwés, a més d’algunes possessions de poca rellevància a la regió de Shoa, al sud del territori amhara. La seu imperial es trobava habitualment a la regió d’Amahra, encara que com ja hem dit anteriorment, solia estar en moviment arreu del territori etíop, tot controlant als diferents senyors feudals; cal dir també que l’ amhàric esdevé llengua oficial, tot desplaçant el Ge’ez, el qual queda reduït a l’àmbit eclesiàstic. És durant aquest període (segles XIV-XV) quan el regne Salomònida assoleix la seva màxima expansió, tot i les constants amenaces provocades per diversos prínceps àrabs. Els reis més importants durant aquest moment històric van ser Amdé Tsion, gran governant, el qual plantaria cara als àrabs en les costes del Mar Roig, arribant  fins i tot a la Península Aràbiga, i Zera Yaqob, important conservador de l’ortodòxia religiosa el qual va perseguir amb intensitat als musulmans del seu territori.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Salir /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s