L’Etiòpia cristiana: orígens i esplendor salomònida (I)

Tornem de nou a la càrrega desprès de gaire bé un any d’inactivitat. Aquesta entrada i les següents les dedico a pujar per parts el primer treball que vaig fer sobre història de l’Àfrica negra, farà ja uns quatre anys. Des d’aleshores ja no em vaig allunyar dels estudis sobre Àfrica, gracies en part al professor que m’havia d’avaluar aquest inicial treball i que a dia d’avui és el meu tutor de tesina, el Ferran Iniesta.

El tema, no es pas casual. Té que veure amb les arrels d’allò que poc a poc em va anar apropant al món negre i la seva terra. La bibliografia, com ja fèiem anteriorment, la posaré amb l’última entrada de la sèrie. Abans d’entrar en matèria, penjo un vídeo que crec pot servir per recolzar i amenitzar l’entrada. Potser a primer cop d’ull no té gaire relació amb el tema que tractem però si amb l’Etiòpia més actual, la qual construeix la seva identitat en base a tradicions que venen de molt lluny com podrem veure. A aquesta entrada de Wiriko podreu saber més sobre el grup femení etíop anomenat Yegna, i el seu nou tema en col·laboració amb Haile Roots: “Abet”, que en Amharic vol dir “Estem aquí”.

Espero que sigui de profit.

Aproximació a la Banya d’Àfrica 

Etiòpia es troba al que es coneix com la Banya d’Àfrica, indret situat a la costa oriental del continent, al sud de l’actual Egipte i sud-est del Sudan, i al nord-est de l’actual Kenia, és a dir on avui dia trobaríem els estats d’Etiòpia (enfront de la península Aràbiga, de la qual està separada pel Mar Roig) i Somàlia, més encarada al Golf d’Aden pel nord i a l’Oceà Índic per la seva costa meridional. El medi físic en aquesta zona és divers i ha influït, sense dubte, al llarg de la història en el desenvolupament dels diversos processos històrics. Les terres altes etíops tenen una alçada mitja d’uns 2.000 metres i gaudeixen d’un clima prou fresc i plujós (sobretot a l’estiu). Això permet un cert desenvolupament de l’agricultura. Pel contrari, a l’est de la Banya d’Àfrica, ens trobem amb un territori baix, semi desèrtic, on fora d’alguns indrets on hi ha alguna vall (a la zona de Somalia), només poden sobreviure ramaders itinerants.

ethiopia

La diversitat i complexitat d’ètnies i grups lingüístics en la zona de la Banya, és i sempre ha estat una realitat. La gran majoria de les llengües i  dialectes del territori ja esmentat, formen part de la gran família de llengües Afroasiàtiques. Dins d’aquestes trobem tres dels grups lingüístics més comuns a la Banya i dels quals deriven les diverses llengües de cada ètnia i territori. Aquestes són les cusites, les semítiques i les omòtiques.

Les cusites (o kushites) predominen a la zona de l’actual Somàlia, és a dir, pròpiament a la Banya, i normalment, els pobles que parlen llengües cusites, han abraçat en algun moment de la seva història la religió Musulmana, la qual els hi ha arribat per via marítima provinent d’Aràbia. Cal mencionar dins d’aquest grup, la llengua Agaw, certament peculiar, ja que encara que pertany a la llengües cusites, sempre s’ha parlat a la zona de les terres altes etíops, al nord de la regió habitada pels Amhara i a prop de la ciutat de Lasta, en ple territori de llengües semítiques i religió cristiana. Se sap que els que parlaven l’Agaw van ser els que van establir la dinastia Zagwé (1137-1270), els quals van abraçar el cristianisme, com ja hem dit, ben establert a la zona.

Les llengües semítiques s’han parlat a les terres altes etíops i en general a la zona on la religió cristiana hi era present. En part podem dir que les llengües semítiques i el cristianisme han evolucionat de manera interrelacionada, tot evidenciant els orígens de la població i la cultura etíop. Val a dir que del segle XIII al XVI, els pobles que han dominat el territori que estudiem, han estat majoritàriament agrupacions humanes que parlaven llengües semítiques. Dins aquest grup lingüístic, trobem la llengua Ge’ez, originària de les terres del nord i utilitzada com a llengua literària i de la Església Etíop des del segle IV fins als nostres dies. El Tigré, que dona nom a una zona del centre-nord d’Etiòpia, és una llengua que es va estendre durant el regne d’Axum, més concretament en la zona de Tigré i Eritrea, importants centres de poder axumita.

En la bibliografia sobre el tema, quan es parla del grup de les llengües semítiques, a vegades s’utilitza el prefix etio-, és a dir, les llengües etio-semítiques. Dins d’aquestes, desprès de les diverses llengües anteriorment exposades, caldria destacar un últim grup, anomenat etio-semític meridional, ja que engloba les llengües d’origen semític instal·lades al sud del territori etíop, a indrets com Shoa, Fatagar, Hadya, Dawaro i fins i tot a la zona de la ciutat de Harrar, la qual més endavant passaria a estar sota control del Sultanat d’Adel.

Cal citar també l’existència del regne de Damot, el qual no va absorbir la religió cristiana si més no inicialment, tot i que estaven, sobretot durant la última època, sota influencia del cristianisme etíop de la dinastia dels Zagwé i posteriorment dels Salomònides. El poc conegut regne de Damot es trobava segons la tradició en la zona on el riu Nil Blau fa un viratge, per sota del llac Tana, just al sud del territori Godjam, per tan al sud-oest del territori etíop en general .

És interessant prendre consciència de que les rutes comercials van significar quelcom molt important en la posterior formació de les poblacions de la Banya d’Àfrica, així com en les creences que adoptaven cadascuna d’aquestes poblacions. Les rutes comercials podien ser marítimes o terrestres, normalment unes connectaven amb les altres, i així doncs sortien rutes des de ports del Golf d’Aden i des del Mar Roig cap a l’interior de la Banya i del territori etíop. Alguns ports importants eren els de Zeila en plena zona musulmana, on més tard s’establiria el sultanat d’Adel, el de Adulis al sud del de Massawa, els dos a la costa d’Eritrea i principals punts d’entrada al territori etíop. Aquestes rutes contribuïen sense dubte a dinamitzar les influències entre els diversos grups ètnics i religiosos, de manera recíproca.

Bandera oficial d'Etiòpia

Bandera oficial d’Etiòpia

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Salir /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s