Conclusions per Mali: de l’Imperi clàssic a la dependència moderna.

Realitzant aquest treball he pogut assolir un mínim coneixement sobre el que va ser l’Imperi de Mali, però no d’una manera aïllada sinó inserint aquesta realitat en el marc històric i geogràfic que li pertoca. És a dir, contextualitzant en la història Africana i tractant d’esbrinar les claus per entendre aquesta història a vegades infravalorada i manipulada des d’occident. De fet aquest era un dels objectius principals, presentar una síntesi històrica sobre un dels episodis més apassionants de la història de l’Àfrica negra, tot ajudant a conèixer i divulgar una història sovint desconeguda. L’imperi de Mali fou esplendorós, i encara avui dia resta en la memòria històrica col·lectiva dels manding evidentment, però també de bona part dels africans en general. Figures com les de Sundjata, Mansa Musa o Sumaoro, són conegudes també per tothom, i invocades pels griots (“sacs de paraules”) quan expliquen les històries orals que conformen la tradició.

A més mostrant la trajectòria d’aquests Imperis i el dinamisme de les seves poblacions, es trenca amb l’estereotip de la paràlisi de les societats africanes. Mitjançant l’estudi de la història precolonial, com dèiem a la introducció, podem arribar a entendre moltes de les característiques dels africans i moltes de les dinàmiques que es van donar durant les independències i en l’actualitat. De fet resulta bàsic aquest coneixement per interactuar a nivell de cooperació i en l’àmbit del molt qüestionable “desenvolupament”, sigui a nivell econòmic, en l’agricultura o en el clan i la família.

La monarquia divina en un marc estatal o imperial, fou un sistema que va donar pau i justícia a les seves societats. Fins a l’arribada dels Occidentals, l’Imperi de Mali va gaudir de salut i èxit arreu del món conegut aleshores. Dominava l’or i les rutes transsaharianes estimulaven el comerç i beneficiaven de manera recíproca. Al segle XV però i sobretot al XVI, els portuguesos s’introduïren cada cop més en els aspectes polítics de l’Àfrica sudànica occidental, tot desestabilitzant l’hegemonia i incentivant el comerç d’esclaus el qual va guanyar pes enfront l’or sudanès, ja que ja s’havia descobert Amèrica i els seus recursos. La fanga o força il·legítima s’apoderà aleshores de la situació, mentre que la mansaya perdia consistència; l’època de predació i crispació començava.

Avui dia Mali i en general l’Àfrica saheliana, viu moments de tensió donada l’organització política i territorial heretada de l’època colonial. El model Estat-nació ha estat un fracàs en general a tota l’Àfrica i molt concretament als estats sahelians, on els conflictes viscuts des de fa relativament poc temps i alguns encara actualment, no fan més que provar la inviabilitat del model occidental. A Mali, com a la resta d’estats del sahel, la convivència forçosa entre poblacions saharianes i sahelianes, és a dir les de desert i les de sabana, ha provocat sovint conflictes i tensions fins avui dia, tal i com podem comprovar amb la proclamació de l’Azawad a principis d’aquest any.

En definitiva hauríem de dir que Àfrica encara avui dia segueix mantenint en molts àmbits i indrets una certa frontera cultural. La tradició ha perdurat, canviant i dinàmica però sempre respectant la sacralitat de l’univers. Les possibles influencies externes sempre han modificat el paisatge africà, a nivell físic i cultural, però mai han provocat l’extinció de l’essència africana. La seva manera d’entendre el món segueix viva tot i a que vegades s’hagi volgut ocultar o menysprear.

La terra, el poder, la filosofia i la religió, la història, tot plegat s’enten de manera ben diferent a l’Àfrica, i per tant, la modernitat il·lustrada occidental i els seus models econòmics, socials i morals, no acaben d’encaixar al continent negre.

Us deixo ara un enllaç a un altre blog força interessant on es parla sobre l’actual situació de Mali a través del nou single de Tiken Jah Fakoly: An ka wili. El cantant de reggae de Costa d’Ivori, clarament influenciat pel moviment rastafari, defensa una Àfrica unida. És doncs un panafricanista convençut que mitjançant la seva música lluita i conciencia als pobles africans de la necessitat de restar units i forts en front d’occident i els moviments fundamentalistes islàmics.

701a53573f4097fcc5ecdc1a3ab9_grande

Tiken Jah Fakoly

Tot i que al blog que ara us passo ja surt la cançó, jo per si de cas també la “punxo” aquí. Perquè és un bon tema, com la majoria d’ell. Que la gaudiu.

Com vaig dir, ara us deixo per acabar amb aquesta sèrie, una (en veritat) mínima mostra bibliogràfica. Dic mínima perquè realment existeixen moltes obres i articles sobre el tema. Tot i així, per aquells que s’inicien en el coneixement sobre l’Àfrica o més concretament sobre el món manding i Mali, aquesta mostra és més que vàlida i per tant serveix com a bona introducció. Qui vulgui aprofundir, només ha de contactar amb mí o mirar alguns dels manuals proposats on trobarà segur àmplies bibliografies, ara sí molt més especialitzades.

Res més en quant a Mali, per el moment. Espero que hagi estat de profit aquesta sèrie. Per qui arribi tard o vulgui recapitular o refrescar la sèrie, haurà de tirar enrere uns vuit posts, contant aquest.

Salut!

BIBLIOGRAFIA

-Battuta, I. A través del Islam. Fanjul- Arbós. Madrid, 1981.

-Bubu Hama, M i Ki-Zerbo, J. Tiempo mítico y tiempo histórico en África. Correo de la UNESCO. Paris, Agosto- Setiembre de 1979 (p.12)

-Cisse, Y, T. i Kamissoko, W.

Le grande geste du Mali. Des origens a la fondation de l’Empire. Karthala-Arsum. Paris, 1988.

   Soundjata, la gloire du Mali (le gran geste du Mali- tome 2). Karthala-Arsum. Paris, 1988.

-Iniesta, F.

Kuma. Historia del África negra. Biblioteca de Estudios Africanos. Bellaterra, 2007.

Emitai. Estudios de Historia Africana. Bellaterra, 2000.

Orígen i formació dels estats del Sudan occidental, s.VII-XVI. L’Avenç n.61, 1983.

Conflictos Sahelianos. Análisis de unas estructuras estatales inviables. Barcelona, 2009.

-Ki-Zerbo, J.

     Un continente en busca de su pasado. Correo de la UNESCO. Paris, 1979 (p. 7)

     Historia del África Negra. De los orígenes a las independencias. Biblioteca de Estudios

Africanos. Bellaterra, 2011. (Original: 1978)

-Pala, A i Ly, M. La mujer africana en la sociedad precolonial. Serbal/Unesco. Barcelona, 1982

-Maalouf, A. León el Africano. Alianza Cuatro. Madrid, 1988.

-Niane, D.T.

África entre los siglos XII y XVI. Historia general de África. Tecnos/UNESCO. 1985. (Vol.IV)

El fabuloso Imperio de Mali. Correo de la UNESCO. Paris, Agosto- Setiembre de 1979 (p. 60).

Recherches sur l’Empire du Mali au Moyen Age. Présence africaine. Paris, 1975.

Sunyata o la epopeya Mandinga. Biblioteca de Estudios Africanos. Bellaterra, 2011.

(Original: 1960)

-Roca, A. i Iniesta, F. Raíces: ¿Por qué la historia es un conocimiento vital en el África del siglo XXI? A: África en el horizonte. Introducción a la realidad socioeconómica del África subsahariana. Santamaria, A. i Echart, E. (Coords.) Catarata. Madrid, 2006.

-Seller, J. Atlas de los pueblos de África. (Trad.: Albert Roca). Paidos. Barcelona, 2005.

 

Una respuesta a “Conclusions per Mali: de l’Imperi clàssic a la dependència moderna.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Salir /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s