Civilització Manding (I)

Ara podem dir si més no que el relat més històric ja l’hem acabat. Amb aquesta, portem ja un seguit de sis entrades dedicades a l’Àfrica occidental, la seva història i més concretament l’Imperi de Mali i l’univers manding. Encara queden però un parell de “fascicles” interessants, dedicats a tractar alguns temes més relacionats amb la civilització manding (monarquia divina i la dona manding en època precolonial). Desprès només quedarà elaborar unes conclusions i presentar la bibliografia, per aquells que estiguin interessats en aprofundir.

 

A partir de Sundjata, però sobretot amb Mansa Musa i Suleiman, l’Imperi de Mali abastava una enorme extensió de territori on hi convivien diferents pobles i ètnies. Es tractava d’una mena de confederació, ja que tot i que el Mansa exercia el seu poder sobre els territoris més propers i evidentment sobre el Mandé, la resta de regnes més apartats tan sols respectaven l’aliança que tenien amb ell, mentre conservaven la seva autonomia dins els límits de l’Imperi (Niane,1975).

Ibn Battuta ens parla de l’emperador i el seu entorn més proper: “El rey tiene un pabellón abovedado, de cierta altura, cuya entrada se halla en el interior de su residencia. Allí pasa la mayor parte del tiempo. […] Luego salen por la puerta del palacio unos trescientos esclavos, unos con arcos, otros con venablos y adargas. Los lanceros se sientant con la misma disposición. […] Se recubre de seda y se colocan almohadones por encima y se alza la sombrilla, que se asemeja a una cúpula de seda coronada por un ave de oro del tamaño de un halcón.”[1]

Aquesta és una descripció d’una audiència convocada pel rei a les seves disposicions de palau. Ibn Battuta quedarà perplexa al observar algunes pràctiques poc habituals per a ell, com per exemple quan les dones es presentaven davant l’emperador del tot nues com a símbol de submissió.[2] Però, segons sembla,el monarca de Mali fou sempre una figura justa, preocupada pels problemes dels seus súbdits. Al menys de la descripció de Battuta, és el que es desprèn tot i el xoc cultural que experimenta el viatger àrab.

tam-tam-03La música prenia un paper rellevant en la cort imperial, on els instruments com la Kora o el tam-tam (que eren com una mena de guitarres i tambors), s’utilitzaven freqüentment per a acompanyar els relats dels griots (molt integrats en la cort) i per acompanyar també algunes danses, com la reservada al propi Mansa, el “duga”(Ki-Zerbo, 1978).

En el següent vídeo es pot veure com Mamadou Diabaté, músic tradicional de Mali, toca el seu instrument preferit, la kora.

Els ingressos de l’Imperi venien de part dels impostos, tributs, tasses frontereres i també pels botins de guerra en alguna ocasió. Evidentment el comerç transsaharià aportaria guanys i riqueses per a l’Imperi. Tot i que també cal dir que sense la seguretat que proporcionava Mali i les riqueses que aquest podia oferir, el comerç a través del Sàhara mai hagués tingut l’èxit i efervescència de la que va gaudir.

En definitiva podríem dir que la flexibilitat de l’aparell estatal de Mali i la falta de burocràcia en l’administració imperial, foren algunes de les característiques que segurament van fer triomfar aquesta vasta formació. La tolerància religiosa i en general aquesta actitud de no ingerència en els assumptes més concrets de cada poble, província o regne, també ajudarien al bon funcionament de Mali. Tot plegat va provocar que amb l’auge d’aquest imperi sudanès, la civilització manding arribés a la seva cúspide, sobretot en termes de justícia i pau.

En la següent entrada, parlarem de la concepció del poder a l’Imperi de Mali: la monarquía divina, encaranada pel rei-déu. Com ja s’ha dit anteriorment, es tracta d’un sistema característic de l’època clàssica africana, tot i que abans (Faraons) i més tard (fins avui dia) també existirà. De fet, forma part de la idiosincràsia de la cultura i el pensament a l’Àfrica i per tant ha estat present en diferents indrets i diferents èpoques.

 


[1] Battuta, I. A través del Islam. Fanjul- Arbós. Madrid, 1981. P. 778 i 779.

[2] Op.cit. 784

Una respuesta a “Civilització Manding (I)

  1. Pingback: Civilització Manding (II): Monarquia divina i la dona manding en època precolonial | BodhiRoots·

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Salir /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s