El Gran Sudàn occidental

En aquest nou “fascicle” mirarem d’apropar-nos en general a l’Àfrica occidental i més concretament al Sudan occidental, tot descrivint l’entorn més geogràfic i el medi social en que els pobles de la sabana (manding prioritàriament) es desenvoluparan durant els segles VIII-XII aproximadament.

Bilad al-Sudan: apunts sobre geografia i medi social.

“Sudan”a més del nom de dos països actuals africans situats al nord-est (Sudan i Sudan del sud), és una paraula provinent de l’àrab (Bilad al-Sudan que vol dir <país dels negres>). Aquesta fou l’apel·lació que solien emprar els intel·lectuals àrabs per referir-se a l’Àfrica subsahariana coneguda fins aleshores. Així doncs, tradicionalment, entenem per Bilad al-Sudan o simplement Sudan, la zona de sabana compresa entre el territori de Senegàmbia a l’Atlàntic, fins a l’actual oest d’Etiòpia.

Al Sudan occidental és on es van desenvolupar els imperis de Gana[1] i Mali, i on actualment es troben els estats moderns de Gàmbia, Senegal i Mali principalment (l’antic Sudan francès). El nucli del Sudan central és el llac Txad, on es va originar l’Imperi clàssic de Kànem; i els actuals estats del nord-est que encara conserven el nom de Sudan, conformarien si fa o no fa el Sudan oriental. També podem utilitzar un altre mot provinent de l’àrab, per a referir-nos a la zona just per sota de la vora sud del desert del Sàhara, aquest és el “Sahel” que literalment vol dir <vora>. Els actuals estats sahelians, serien doncs: Mauritània, Mali, Níger, Txad y Sudan.

La sabana sempre ha estat una terra fèrtil, ample i -encara més- llarga, que es troba entre la zona saheliana que ara comentàvem al nord, i els boscs selvàtics propers al golf de guinea i per tant de clima ja més tropical i meridional. Aquestes condicions han propiciat un medi molt apte per a que els pobles de la sabana hagin interaccionat entre ells i amb altres pobles externs, a l’hora que es desenvolupaven estructures de poder cada cop més complexes. El comerç amb el nord (rutes transsaharianes) és el més conegut i estudiat, però no devem oblidar que entre la sabana i les regions forestals del sud es va desenvolupar també un important tràfic comercial, desconegut per als àrabs, els quals no avançarien més enllà de les ciutats sahelianes (Kumbi, Tombuctú, Gao, etc.) (Niane, 1985).

Africa-Occidental-entre-1000-y-1500

Àfrica occidental entre l’any 1000 i el 1500 aproximadament, moment en que es desenvolupen els tres grans imperis del sudàn occidental.

L’entorn natural descrit, va afavorir també el conreu de la terra per part dels pobles d’arreu de la sabana. L’agricultura era i és avui dia una veritable cultura, lluny de ser només un mode d’explotació de la natura, el que fa que el tema de la propietat de la terra avui dia a l’Àfrica, sigui complicat d’entendre per a la mentalitat materialista d’occident.

La terra es segueix explotant de manera comunal a les societats africanes, dit de manera general i sense entrar en detalls locals. Si més no la mentalitat respecte a la terra mai ha estat feudal o capitalista a l’Àfrica com ho ha estat a Occident (Iniesta, 1983).

Orígens: Rutes transsaharianes, or, ciutats i Islam

Durant els segles VIII i XVI, l’Àfrica occidental visqué un llarg període marcat per les transformacions, lluites, rivalitats i en definitiva per una efervescència social, extensible a la resta del continent. Ja des del mateix segle VIII -amb la progressiva penetració del Islam- trobem escrits àrabs que fan menció a l’or sudanès i els estats i ciutats de la sabana, d’autors com Ibn Khaldun, al-Umari, Al Fazari, Ibn Battuta o Lleó l’Africà entre d’altres.

Aquesta introducció del Islam significarà la inclusió del Sudan en l’òrbita del gran comerç àrab, la qual cosa ajuda a enriquir en molts aspectes la zona, però no vol dir que el motor engegador dels grans imperis sudanesos sigui l’Islam. Autors africanistes colonials com Fage i Urvoy, o modernistes de casa com l’Eduard Escartin, rebutjaven la possibilitat de que els sudanesos d’època clàssica haguessin creat de forma autònoma estructures d’estat i imperis. Atribuïen la formació de tals estructures a la influència àrab-bereber. Tals lectures –sobretot les de Fage o Urvoy- s’han d’entendre que sorgeixen d’un context plenament colonial; allò menys justificable és el racisme actual que emana dels escrits de l’Escartin (professor d’Història Moderna a la UB) dedicats a parlar sobre l’expansió occidental a l’Àfrica (Escartin, 2000, p.33-35).

Contraposades a aquestes visions[2] -unes marcades més pel context i les altres nítidament racistes- trobem aquells autors (inicialment africans i més tard d’arreu) que des de mitjans del segle XX venen defensant l’africanitat indiscutible de les formacions estatals sudaneses. L’iniciador d’aquest corrent fou el savi senegalès Cheick Anta Diop, al qual el seguiren altres autors de rellevància com Niane o Cissoko, defensors tots ells d’una unitat cultural africana, tot i acceptar –com no podria ser d’altre manera- l’estímul que va significar per a les societats sudaneses el comerç transsaharià.

Durant els segles VIII i XII, és l’Imperi de Gana (amb capital a Kumbi) el que domina el comerç a gran escala, fins a la destrucció per part dels Almoràvits del centre caravaner d’Awdagust l’any 1055. Podem parlar per al cas de Gana, de la introducció del Islam per via del comerç. En aquesta línia, el professor senegalès Amadou Camara, feia una distinció entre els diferents tipus d’Islam dels tres imperis sudanesos més coneguts: L’Islam dels negocis a Gana, l’Islam de palau a Mali i l’Islam popular a Sonrai.

Les rutes transsaharianes que entre d’altres coses van facilitar l’entrada del Islam, s’utilitzaven sobretot com a via per arribar a l’or sudanès. El Sàhara era concebut diguéssim com un mar, difícil de passar així com així, però totalment permeable si es coneixia.

Per ell hi creuaven extenses caravanes carregades de mercaderies. Del nord arribaven teixits, armes, cavalls, que eren intercanviats per cereals, peix fumat, teixits i esclaus del Sudan. De les regions boscoses de més al sud, provenia principalment la nou de kola. Però com dèiem el veritable producte de valor era sense dubte l’or (normalment intercanviat per sal) motor autèntic durant aquesta època, fins al segle XV/XVI, moment en que es desvaloritza en favor del comerç d’esclaus atlàntic.

sahara_large

Principals rutes transsaharianes.

Amb el desenvolupament d’aquest comerç recíproc entre sud i nord del Sàhara, comencen a sorgir importants centres urbans, sobre tot a les vores dels rius Senegal i Níger. Molts d’aquests emplaçaments ja existien d’abans, però amb el comerç transsaharià prenen més pes i importància. Algunes com Kumbi (Gana), Niani (Mali) o Gao (Sonrai), foren capitals imperials on residien els monarques sudanesos. Tombuctú fou potser el centre caravaner més prestigiós i conegut, porta d’entrada i sortida al gran “mar” saharià. Tàrkur, Kangaba, Djenné, Awdagust, entre d’altres, foren algunes d’aquestes ciutats d’efervescència artesanal, comercial i en molts casos també intel·lectual i artística. A moltes d’aquestes ciutats l’Islam es va anar introduint poc a poc. Si més no, la presencia musulmana hi era als barris on vivien i s’allotjaven els mercaders àrabs i berbers, mentre que en altres zones de les ciutats la població autòctona o bé es resistia a l’arribada de la nova religió o bé l’incorporava sense perdre l’essència tradicional.

Més tard, quan ens centrem únicament en l’estudi de l’Imperi de Mali, tornarem a parlar del Islam negre i evidentment de les ciutats, parant més atenció a la seva distribució i la seva arquitectura (molt original i de gran valor artístic).

Ara toca entrar de ple en l’univers manding, del qual ja hem avançat prou, però encara no hem concretat. Quins pobles s’engloben dins el territori Mandé[3]? Com es va originar el mític Imperi de Mali? Qui va ser Sunjata? I Mansa Musa? Es tractarà d’analitzar el decurs d’aquesta fastuosa estructura estatal que va perviure fins ven entrat el segle XVI. L’apropament s’haurà de fer tenint molt en compte les informacions sorgides de la tradició oral, fonamental per a tenir un coneixement adequat d’aquest univers manding. I evidentment amb l’ajuda d’alguns especialistes més o menys actuals, com Ki-Zerbo, Madina Ly i sobretot D.T. Niane. No haurem d’oblidar -en el que ens pugui ajudar- les observacions del viatger àrab i musulmà Ibn Battuta, el qual passaria un temps a l’Imperi sudanès, desprès de voltar per tot el món musulmà aleshores conegut.

Així doncs, un cop mínimament contextualitzats, submergim-nos de ple en la història tradicional manding.


[1] Utilitzo “Gana” per referir-me a l’Imperi sudanès occidental previ al de Mali. Si parlés de “Ghana”, m’estaria referint al país actual amb costa al golf de Guinea. Els territoris d’un i altre no coincideixen tot i ser homònims.

[2] No es la intenció en aquest apartat, fer un repàs sobre la historiografia colonial. Només citava a Fage i Urvoy com a exemple de la visió que creia que la creació d’estructures estatals complexes, havia de venir de fora. Dins aquesta corrent heterogeni, existeixen variants. Altres autors serien: Delafosse, Monteil i inclús Arkell i Baumann, que defensaven que el poder i la grandesa del Sudan occidental provenien de l’orient, de l’antic imperi kushita i de Méroe. Per a una informació més àmplia sobre aquest debat, consultar: Iniesta, F. Orígen i formació dels estats del Sudan occidental, s.VII-XVI. L’Avenç n.61, 1983.

[3] Mandé és la regió històrica del poble malinké. La família etnolingüística manding, a més d’incloure els malinké, també avarca als soninké o sarakolé (creadors de l’Imperi de Gana), als bàmbara (dels estats predadors de Kaarta y Segu), als soso (dels quals Sumaoro fou el seu rei mític, contemporani de Sunjata), i els diula (especialitzats en el comerç). L’Imperi de Mali, com ja s’ha dit, fou obra dels malinké. Com passa amb Gana, no s’ha de confondre amb l’estat actual de Mali, en el qual hi conviuen diferents grups ètnics (malinké, bàmbara, dogon, sonrai, etc.)

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Salir /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s