Le dimanche a Bamako…

Amb aquesta entrada dono per iniciada un nova sèrie, dedicada com ja es va dir anteriorment, al estudi del univers manding, de l’Àfrica occidental i concretament de la història de l’Imperi de Mali. Com en el cas dels càtars, aquesta també serà presentada en “fascicles” o en un seguit d’entrades que acabaran conformant una petit treball sobre el tema. En aquesta sèrie, cada apartat anirà acompanyat de la seva bibliografia específica, tot i que es possible que al final es presenti també una de general, més amplia.

Us deixo abans amb un vídeo clip de la parella de cantants de Mali, Amadou & Mariam. La canço descriu l’ambient festiu que es viu els diumenges a Bamako, que són els dies que s’acostuma a celebrar els casoris.  A mi concretament em serveix per a animar-me en diumenge i durant tota la setmana. Sé que no està del tot relacionat amb el que segueix, però en part sí pot ser una bona introducció a l’Àfrica vital i dinàmica que us vui presentar.

L’actual estat modern de Mali no és pas l’hereu de l’antic estat africà clàssic, si no més aviat del colonialisme occidental. Tot i així en el seu interior, com en el de Senegal, Gambia, Guinea o Burkina, sí que habiten els hereus de les gents que tiraren endavant aquella i altres fastuoses formacions. Malinkés, soninkés, bambaras, dogons, sonrai o diulas entre d’altres, foren els pobles que visqueren durant aquella època clàssica de l’occident africà i que avui dia segueixen habitant les mateixes terres, vivint d’una manera molt fidel als seus predecessors. Malgrat la força i presencia de la tradició de cada poble i de l’Àfrica en general, aquesta sempre ha estat permeable a les noves influencies. L’Islam en el seu moment, el cristianisme i el colonialisme, són sistemes que  tot i trobar resistències, en molts casos, s’han acabat africanitzant, moletejant i aprofitant.

Si volguéssim incloure l’Imperi de Mali en una de les nostres èpoques històriques, hauríem de fer-ho dins de l’Edat Mitjana o medieval. Tal associació, tot i ser comprensible i valer en cas de voler ubicar-ho d’una forma més còmode i ràpida, no seria del tot correcte, ja que la Història d’Àfrica en tot cas es regeix per unes altres convencions que més endavant comentarem, i que evidentment s’articulen en relació a la idiosincràsia del continent. Tot i que a les facultats es parli d’Història medieval universal,  hem de considerar que no tota la història del món s’articula i s’estudia al mode occidental. Això no treu però, que en determinats indrets es puguin donar processos similars i models de comportament (social, polític, cultural, etc.) desenvolupats en punts distanciats i en èpoques diferents però amb processos semblants, a partir dels qual es poden establir comparacions.

Quan el 1234 Sunjata (cabdill mític dels malinkés i fundador de l’Imperi de Mali) reunia les seves forces per lluitar contra Sumaoro, rei dels soso, a la península Ibérica feia uns vint anys que els petits regnes cristians havien vençut als exèrcits almohades de Muhammad an-Nassir, a la batalla de Las Navas de Tolosa, en ple context de la desprès mal anomenada “Reconquesta”. Eren temps de tensions internes a la vella Europa. Les croades cristianes estaven de moda, s’organitzaven per a combatre l’infidel i per guanyar territori i riqueses. Tot i que uns pobres, pacífics i místics càtars (originaris de l’Occitània) , també podien ser pressa d’aquestes ràtzies orquestrades entre les aristocràcies nobiliaris i eclesials, que com a bons occidentals el que buscaven era acabar amb les “heretgies” (o diferencies, depèn de com es miri) y ampliar el territori cristià.

Grans figures com Jaume I o Alfons X el Savi, i personalitats tant rellevants per la nostra cultura com Ramon Llull, Tomàs d’Aquino i Francesc d’Assis, també voltaven per aquella Europa que se’ns ha volgut explicar com a una llarga etapa de foscor, en comparació amb les èpoques anteriors i posteriors (Clàssica y Moderna).

És doncs en aquest context més ampli, quan sorgeix l’Imperi de Mali, que com veurem més endavant, hauríem d’entendre’l en el marc d’una Època Clàssica africana, i doncs del tot contraria al sentit que es desprèn de la convenció Edat Mitjana o medieval. Per a Àfrica, es tracta d’un temps d’esplendor, on com anirem veient, es desenvolupen grans estructures de poder, en un context de bonança demogràfica i per tant de transformacions i interaccions entre les poblacions que habitaven la zona.

Si he decidit endinsar-me en l’estudi d’aquesta època i d’aquesta zona, no és pas per casualitat o bé per a realitzar un simple treball intel·lectual de divulgació. Tot i que sí és un text pensat per ser  divulgat, el que pretenc no és apropar-vos una realitat aïllada i exòtica.

Mezquita-de-Djenne-Mali1

Mesquita de Djenné d’estil Sudanès sorgit en l’època que estudiem. Avui dia és una ciutat de l’actual Mali.

Qui més qui menys ha sentit parlar de la situació actual a Mali, dels conflictes que avui dia afloren sota les fronteres d’aquest país anomenat com l’antic imperi. Així doncs intentaré transmetre una certa explicació històrica que si més no ajudi a ampliar els elements d’anàlisis a l’hora de reflexionar sobre la situació no només a Mali, sinó també a la resta del Sudan i l’África. També espero que ajudi -a aquells més interessats en la història- ha apropar-se al estudi del continent africà d’una manera una mica menys occidental i més oberta a les maneres de fer africanes, parant atenció a les tradicions orals com a font indispensable per a reconstruir la història d’Àfrica i concretament la de l’Imperi de Mali.

A més, el coneixement de la història africana precolonial es bàsic per a entendre l’Àfrica actual. L’època que nosaltres estudiem, precisament és un moment àlgid de la història africana, precedent al contacte amb els occidentals. És just desprès, dels segles XV al XVIII, quan parlem d’una etapa de predació, és a dir de tensió interna, provocada en part per les pressions comercials de les potències europees, centrades en potenciar el comerç d’esclaus. Aquesta última època és la principal a tenir en compte per entendre el desenllaç de les tensions internes i la crispació. Tot i així, l’estudi del període clàssic aporta també importants claus per entendre la idiosincràsia africana. La monarquia divina, l’Islam negre, els estats i imperis africans, la tradició oral, la relació amb la terra; són entre d’altres alguns dels trets característics d’aquest període, i que fins avui dia han perdurat en la manera de fer dels africans, tot i el parèntesis sagnant de gairebé cinc segles.

Fins aquí, tant sols una petita introducció. A partir d’ara, els pròxims “posts” ja seran més concrets, mirant d’aporpar-se progresivament al objectiu d’aquesta sèrie, que no és més que presentar una síntesi sobre el que va ser l’Imperi de Mali. Abans però , caldrà contextualitzar, parlar de l’entorn geogràfic i social, així com de la Història africana i la seva periodització.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Salir /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s