Els bons cristians (I): Introducció

A partir d’ara, encetem una petita sèrie d’escrits, dedicats a reflexionar sobre el moviment religiós dels “càtars”, d’època medieval. Aquesta primer “fascicle” és només la introducció. Li seguiran dos o com a molt tres més, dedicats a contextualitzar i explicar el que fou aquest malaurat moviment cristià medieval. Amb l’ultima entrada, facilitaré la bibliografia.

El fenomen medieval i històric del catarisme, ha estat possiblement un dels temes que més ha cridat l’atenció entre els historiadors i especialistes, causant també moltes curiositats a nivell popular. Per tant és d’esperar que la bibliografia referent als càtars sigui veritablement extensa i diversa en quan a la seva procedència i qualitat. Aquest interès vers als càtars ha servit d’inspiració artística, espiritual i inclús actualment comercial, pel que fa l’utilització del fenomen com a reclam turístic a la zona del Llenguadoc francès.

Les fonts documentals disponibles, quan el catarisme esdevenia una moda entre certs àmbits historiogràfics europeus a partir de la segona meitat del segle XX, essencialment eren tractats anticàtars de procedència únicament catòlica i més concretament, registres de declaracions recollides per la Inquisició. El catarisme doncs, era definit com un ressorgiment medieval de antigues religions orientals enfrontades i perseguides pel catolicisme, poc adaptat a les mentalitats occidentals medievals i desaparegut o eliminat quan encara estava iniciant-se. La radical eliminació dels càtars, va provocar en els posteriors tractaments del tema certs punts de mitificació i dramatisme, comprovable per exemple en la gran obra de Michel Roquebert.

Però el recent descobriment de nova documentació, més objectiva i més diversa en quan a la seva procedència, sumada a intensos estudis sobre l’època medieval i exploracions més que útils portades a terme per l’arqueologia medieval, han contribuït al replantejament de la qüestió càtara almenys en certs àmbits. Així doncs, sembla ser que poc a poc el catarisme es desfà de les múltiples caricatures que l’havien modificat amb el pas del temps, provocades sense cap mena de dubte per qui es va ocupar d’eliminar-lo, tant físicament com de les mentalitats col·lectives.

Intentaré doncs, fonamentar un sintètic però acurat estudi sobre els càtars, basant-me en l’anàlisi i crítica d’una petita mostra bibliogràfica seleccionada seguint els criteris anteriorment exposats. Tractaré de reduir al màxim la imatge caricaturesca i exageradament mitificada que ha interessat difondre a certes institucions (de poder) i que ha utilitzat el mot càtar en benefici propi ja sigui en àmbits turístics i comercials o ideològics i religiosos.

monument-al-catars-martirs

Monument als Càtars màrtirs

Un altre objectiu clar del meu treball és intentar reconèixer les implicacions sociològiques que el moviment càtar va tenir al món medieval europeu (occidental), parant especial atenció als orígens i arrels del fenomen i al context social i històric del Llenguadoc durant els segles XII i XIII, moment en que la nova religió s’estendria i impregnaria en una societat plenament feudal. Crida l’atenció com aquesta llavor de procedència oriental, troba el lloc propici on establir-se  i desenvolupar-se, tot deixant entreveure com en alguns territoris l’Església catòlica estava clarament debilitada. El catarisme va ser doncs un clar indicador de principi de crisis social i evidentment va ser vist des de Roma com a una clara heretgia, ambdós aspectes son claus per explicar la contundent solució final.

El catarisme doncs, fou una religió que va tenir el seu moment d’esplendor a partir de la segona meitat del segle XII i durant els inicis del s. XIII (1167-1210), i que com ja hem dit anteriorment, es va desenvolupar  més que a qualsevol altre lloc, al Llenguadoc. Aquesta religió, de clares arrels cristianes, però fundada sobre una interpretació dualista de les Escriptures, defensava la idea de que l’univers és el resultat de la confrontació entre dos principis antagònics: el Bé i el Mal. La filosofia dualista té els seus orígens en les doctrines maniquees de principis de la nostra era, encara que alguns historiadors han volgut cercar-lo en les ensenyances de Zoroastre (segle V aC). Entorn a l’any mil apareixen segons sembla les primeres manifestacions càtares a la zona dels Balcans. Els moviments comercials van ajudar a dinamitzar aquestes noves tendències religioses arreu d’Europa i amb especial transcendència, com ja sabem, a la zona del Llenguadoc, al sud de l’actual França, que va ser l’únic territori represaliat i atacat per l’última croada catòlica (1209-1229), a diferència d’altres zones on no va ser necessari optar per tals solucions donat les inofensives manifestacions herètiques.

Crec necessari abans d’entrar en matèria, parar atenció a les diferents denominacions que s’han utilitzat al llarg de la història per anomenar el fenomen càtar. Evidentment, les etiquetes que se li van posar al moviment religiós dissident de l’ortodòxia catòlica no podien ser innocents o neutres. És del tot lògic que els principals perseguidors del fenomen, escollissin noms amb una clara carrega pejorativa, com per exemple el mot actualment establert gairebé a nivell internacional, el qual ens serveix per denominar els membres d’aquest moviment religiós: “els càtars”. Aquest mot , segons el seu origen etimològic, el qual el trobem a la paraula grega catharos, significa “purs”, i va ser proposat per un canonge alemany anomenat Eckbert von Schönau el qual intentava buscar un significat més culte, menys pejoratiu i en part fantasiós[i].

Però l’arrel més provable de tal paraula, l’hem de buscar en l’època del romanticisme alemany (s.XVII, XVIII), on els grups herètics eren coneguts amb la paraula alemanya Ketter  (en llatí cati), que volia dir “adoradors del diable”. Però com es feien anomenar a ells mateixos la comunitat “herètica” del Llenguadoc? Sembla ser que mai es van fer dir orgullosament “purs”, ni tampoc “perfectes” que eren aquells els quals ja havien estat batejats i per tant per la Inquisició (que era la que emprava aquesta denominació), eren ja heretges consumats. Convençuts de pertànyer a la autentica Església de Deu, es denominaven simplement amb el nom de “cristians” o segons s’ha pogut comprovar en alguns documents de recent descobriment, també es feien dir “els apòstols”, i a la comunitat creient se’ls anomenava “Bons Cristians” o “els Bons Homes i les Bones Dones”. Un altre manera força comú d’anomenar als Bons Homes és amb l’adjectiu “Albigesos”, és a dir de la ciutat d’Albi, que fou un  dels nuclis principals del moviment càtar.

Així doncs, en la mesura que sigui possible, intentaré mantenir una certa coherència pel que fa a la manera d’anomenar el moviment religiós que és objecte del meu estudi. Per tant, parlarem a partir d’ara dels Bons Homes i les Bones Dones i de la seva doctrina religiosa, a la qual ens haurem de referir per facilitar un millor enteniment, amb el nom de “catarisme” ja que no podem parlar simplement de cristians” perquè tal cosa portaria a confusions al lector, donada la multiplicitat de formes que aglutina avui dia el cristianisme.

Un cop aclarits aquests aspectes previs i segons crec, necessaris per situar-se adequadament abans de entrar a tractar temes més extensos i profunds, podem doncs començar a obrir les portes que ens portaran a interpretar, analitzar i reflexionar de manera decantada sobre la rellevància històrica dels Bons Homes i les Bones Dones. Comencem doncs a endinsar-nos en el món medieval de l’Europa del segle XII i XIII i més concretament a l’Occitània francesa.


[i] Brenon, A., La verdadera historia de los cátaros, Ed.Planeta DeAgostini, Barcelona, 2005. P.15.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Salir /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s