La immigració als EUA, a partir de l’article del sociòleg Rubén G. Rimbaut.

El text que segueix a continuació és un treball escrit fa poc més d’un any, per a l’assignatura d’Història contemporània de l’Amèrica Anglosaxona. És tracta d’un comentari sobre la immigració als Estats Units, a partir d’un article del sociòleg nord-americà Ruben G. Rumbaut:

RUMBAUT, R.G. Pasajes a América. Perspectivas de la nueva inmigración. Debats. núm. 41, setembre 1992, p. 42-62. (revista: 114 pàg). “EE.UU: los años noventa.”

És un text una mica llarg, però desprès d’haver fet alguns retocs, no he cregut necessari partir-ho en dues parts. A més aquest és l’últim treball que penjaré. Habitualment miraré de no fer escrits tant llargs. Aquest és així:

Imatge de “Do the right thing” (1989) del director afroamericà Spike Lee. És una pel·lícula en la que es pot apreciar a la perfecció, com el mite del “Melting Pot” no és realment com el venen. L’historiador Degler, proposaba millor, l’explicació de la “Ensaladera”, on tot està dins el mateix pot, però on la ceba es distingeix perfectament de la pastanaga.

Resulta del tot impossible a l’hora d’estudiar la història o directament l’actualitat dels Estats Units, obviar el rellevant paper que pren la immigració en quant a la constitució i evolució del país. Mites com el del Melting pot o el terme per referir-se al citat país com a “nació de nacions”, conformen i han conformat al llarg del temps símbols fonamentals de la cultura nord-americana, tal i com succeeix amb el mite de la frontera.

De fet la immigració, com molts dels autors afirmen, constitueix un procés diacrònic i inherent als EUA, ja que es tracta d’un país format a partir de diferents onades immigratòries, de molt heterogènia composició, tan pel que fa l’origen, la llengua, el nivell socioeconòmic o la religió. Tal i com destaca el reconegut historiador nord-americà Degler, la immigració –per exemple-  va influir espectacularment en el procés d’industrialització dels Estats Units, iniciat durant la segona meitat del segle XIX, la qual cosa evidencia a l’hora, que l’immigrant va estar lligat estretament al gran desenvolupament de les ciutats, ja que la ciutat era i és molt sovint el destí de la majoria d’immigrants.

Rubén G. Rumbaut –l’autor de l’article que ara comentarem- és un important sociòleg nord-americà que ha dedicat molt de temps a l’estudi de les migracions d’arreu del món, i evidentment a treballat en el fenomen de la immigració als Estats Units, on els seus fruits en aquest sentit, han estat nombrosos i de qualitat.

En les seves investigacions, Rumbaut ha posat l’accent en l’anàlisi detallat dels diferents tipus d’ immigració, tractant de esclarir la naturalesa de cada procés o onada immigratòria que arriba als EUA. Ha estudiat els contextos de sortida que han rodejat als diferents immigrants, s’ha fixat en la recepció que han tingut al país d’acollida, i per tant en com travessaven i travessen avui dia els immigrants el procés d’adaptació a la nova societat on han de viure. Ha tractat també amb gran interès els temes relacionats amb la llengua dels immigrants, així com els relacionats amb la identitat ètnica de cada comunitat. També ha profunditzat en els aspectes més socials de la immigració, com la salut infantil, la mortalitat i natalitat, el crim, l’educació i els nivells socioeconòmics que es diferencien en els diferents grups d’immigrants.

Entre totes les seves publicacions –més de vint- hauríem de fixar-nos especialment en,  Immigrant America: A Portrait , escrita juntament amb Alejandro Portes[1]. Doncs els arguments presentats en aquesta obra, tal i com indica el propi autor, constitueixen el punt de partida de l’article que ara comentem.

En aquest llibre, Rumbaut i Portes estudien detingudament la vida dels immigrants als Estats Units, tot examinant la identitat dels recent arribats i els processos d’aculturació pels quals travessen. Els autors enfoquen el seu estudi sobretot en l’establiment urbà de l’immigrant, i en com aquest s’incorpora en l’economia americana. També es tracten en aquesta obra, temes relacionats amb la llengua, com els problemes d’adquisició de l’anglès o la possibilitat d’una educació bilingüe, a l’hora que tracten de desentranyar les trajectòries dels fills dels immigrants, des de que són nens fins que arriben a l’edat adulta. Tot plegat, va conformar en el seu moment, una edició de radiant actualitat, indispensable per a emmarcar en totes les seves dimensions el fenomen de la immigració als Estats Units d’avui dia.

Així doncs, partint d’algunes de les premisses de l’obra anteriorment citada, sorgeix l’article que ara comentem, escrit per Rumbaut i publicat a la revista trimestral“Debats”, el setembre de 1992, dos anys després de la primera edició de Immigrant America: A Portrait. [2]

Els objectius que marquen l’estructuració del text, són: en primer lloc, tractar de fer un repàs global de la immigració dels EUA, fixant-se principalment en la diversitat del fenomen; examinar els modes d’incorporació i els diferents tipus de immigració, i analitzar la “nova immigració” i les conseqüències que d’aquesta se’n deriven, ja sigui en l’àmbit de l’economia o de la societat en general.

L’autor introdueix al lector amb una breu i seleccionada exposició sobre el panorama immigratori actual als EUA, destacant aquells aspectes de la immigració que amb el pas del temps han anat canviant. “[…] los inmigrantes y refugiados ya no proceden de Europa sino de los países en desarrollo del Tercer Mundo, especialmente Asia y América Latina.”Un dels temes que l’autor presenta abans d’endinsar-se en el cos del treball, és el de la composició ètnica de la societat nord-americana d’avui dia, i el pluralisme cultural que actualment es pot percebre en moltes ciutats dels Estats Units, resultat tot plegat de la immigració més recent . “En Los Ángeles, un restaurante coreano sirve burritos de comida judia en un barrio eminentemente negro.”

De fet, Rumbaut amb aquest article tracta de desfer i contradir tot una sèrie de prejudicis existents en certs sectors de la societat nord-americana, els quals manquen de fonament com el propi autor anirà demostrant al llarg de l’article. Es tracta d’unes preocupacions que deriven del fet de que molta de la immigració actual sigui indocumentada i diferent en quant a l’ètnia o raça, la qual cosa provoca que les perspectives d’assimilació de les noves onades immigratòries, siguin encara pitjor que les predecessores.

Rumbaut posarà de manifest en aquesta primera part del text, com l’afluència d’immigrants als EUA a anat variant en funció de les dinàmiques polítiques i econòmiques del país.

Podem dir que fou a partir de la segona meitat del segle XIX quan la immigració va esdevenir un fenomen massiu i per tant influent de manera rellevant en el progrés dels Estats Units. El primer contingent important d’immigrants que arriba als EUA, fou el de treballadors xinesos, contractats per a la construcció del ferrocarril i majoritàriament establerts a Califòrnia. Però poc duraria l’arribada de xinesos, doncs l’any 1882 se’ls  va prohibir l’entrada al país mitjançant una llei federal, la qual no seria derogada fins el 1943.

Pel que fa els immigrants europeus, a partir aproximadament de la dècada dels setanta (s.XIX) van començar a créixer considerablement els fluxos migratoris provinents dels països del nord d’Europa com Anglaterra, Irlanda o Alemanya. Durant els anys noranta d’aquell mateix segle, arribarien en més quantitat immigrants del sud i est d’Europa, principalment d’Itàlia i dels imperis rus i austrohongarès.

“Little Italy” a principis del segle XX.

Algunes de les més rellevants mesures polítiques en referència a la immigració (establertes en ocasions en relació amb la situació econòmica, tot i que no sempre fou així), foren per exemple, les fixades durant els anys vint del segle passat (1921, 1924), després de la primera Guerra Mundial i dels anys de major arribada d’immigrants (1900-1910) . Aquestes lleis buscaven re equilibrar la immigració en favor de d’aquells que emigraven del nord d’Europa i restringint l’entrada de les poblacions europees del sud i de l’est.

Cal dir, segons es desprèn d’aquest text, i d’altres que també tracten la immigració als EUA, que els “asiàtics” van ser els més discriminats. Doncs, com ja s’ha vist, als xinesos se’ls va restringir l’entrada a finals del segle XIX, després d’estar treballant als EUA en unes condicions no gaire llunyanes a l’esclavisme. A més pel que sembla, tals restriccions també afectarien a les comunitats japoneses de la costa oest, les quals tampoc van rebre un tracte gaire favorable.

Les restriccions d’entrada no van afectar al propi continent americà, de fet a partir de 1911 i fins l’època d’entre guerres, milers de mexicans van creuar la frontera sense gaires impediments, ja que hi havia demanda de mà d’obra barata per a treballar en l’agricultura. Amb el “Programa Bracero”, s’allargava aquesta situació després de la segona Guerra Mundial, fins ben entrats els anys seixanta; els grans terratinents del sud i sud-oest, tenien via lliure per contractar treballadors il·legals, fet que a la llarga, com bé interpreta Rumbaut, fomentaria la immigració il·legal.

En plena Guerra Freda es va aprovar la llei McCarran (1955), la qual explica l’important descens durant aquesta dècada d’immigrants provinents del bloc oriental. Es volia aleshores retenir la possible entrada de comunistes i refugiats de l’est i fomentar l’arribada de treballadors qualificats. L’any 1965, sota la presidència de Lyndon Johnson, la política immigratòria va canviar, es va eliminar el sistema de quotes basat en l’origen nacional (vigent des dels anys vint), el qual donava clara preferència als europeus del nord a l’hora que rebutjava altres sectors d’immigrants.

L’impulsor de tal reforma fou el congressista Celler de Brooklyn, el qual va treballar per consolidar una nova llei que donés preferència a aquells immigrants que tinguessin vincles familiars als Estats Units, pensant que tal cosa no provocaria un gran augment d’immigrants asiàtics, i que per altra banda donaria via lliure a l’arribada de poblacions del sud i est d’Europa. Però com bé diu Rumbaut: “[…] las normas que gobiernan la immigración acaban siendo inviables y provocan consecuencias que sus creadores nunca imaginaron.”És a dir, que fou a partir d’aleshores quan la immigració d’asiàtics va augmentar com mai abans havia passat, de la mateixa manera que començaria a succeir amb els llatinoamericans, mentre que els immigrants europeus en general van descendir.

Imatge de la pel·lícula “Gran Torino” de Clint Eastwood. En aquest film es pot veure com s’adapta la immigració asiàtica durant les últimes dècades. Aquests concretament són Hmong, provinents del sud est asiàtic. Formarien part de la “nova immigració” que deia Rumbaud.

Durant la dècada que va de 1980 a 1990 els Estats Units van experimentar una arribada massiva d’immigrants no documentats, la qual cosa va provocar un enduriment exagerat dels controls a les fronteres. Aquests nous fluxos migratoris, tal i com ens mostrarà l’autor en el segon apartat de l’article, amb el pas del temps van anar transformant la composició ètnica de certes zones del país, fins al punt de que en alguns territoris del sud d’estats com Califòrnia, Texas o Florida, la població blanca anglosaxona va passar a ser minoritària, tot provocant nous brots de racisme.

Rumbaut va assenyalant les causes que provoquen els moviments migratoris dels diferents indrets de procedència dels immigrants, com per exemple com les relacions bilaterals entre EUA i altres països poden influir en el creixement o no de les migracions. Aquestes relacions solen ser normalment de dependència vers els Estats Units, com succeeix amb el cas de Filipines. Una dependència provocada molt sovint per l’intervencionisme nord-americà, com per exemple els emigrants cubans de després de la Revolució de 1959.

En aquest apartat també Rumbaut tracta el tema de la “fuga de cervells” de molts dels països del considerat com a Tercer Món, és a dir, com una gran quantitat de treballadors altament qualificats, principalment metges, enginyers o informàtics, de països com India, Corea, Filipines o China i Taiwan, opten per emigrar als Estats Units en busca de treball i reconeixement.

Abans d’iniciar la tercera part de l’article, l’autor es fixa en les lluites que duen a terme els immigrants “il·legals” per tal d’arribar als Estats Units, on esperen poder treballar i viure dignament. Òbviament es difícil establir percentatges i estudiar els moviments migratoris dels no documentats, però tot i així l’autor explica alguns dels obstacles pels quals han de passar. Una vegada superades les dificultats, aquests immigrants –segons l’autor- no són representatius dels seus països d’origen. “Ellos vienen a sumarse a la vitalidad, energía e innovación con que los inmigrantes han contribuido a la sociedad americana.”

Frontera d’Estats Units – Mèxic. Desert de Sonora.

En el següent bloc del text, Rumbaut intenta mostrar les conseqüències que la immigració a provocat en les institucions culturals i econòmiques dels Estats Units i com aquesta s’ha anat establint en la societat americana, en relació amb les diferents classes socials de cada immigrant. Els immigrants com anteriorment hem dit, solien concentrar-se en les ciutats, que era on hi havia més demanda de mà obra i on ja podien trobar una certa estructura d’acollida formada per les generacions anteriors d’immigrants de la mateixa ètnia o zona de procedència.

Així poc a poc s’anaren conformant a les àrees metropolitanes de grans ciutats com Los Ángeles, Nova York o Chicago, barris diferenciats on es concentraven els immigrants per nacionalitats o races, és a dir, es van anar formant guetos. Però aquestes dinàmiques, es donaven principalment entre els estrats més humils de la immigració, aquells sectors que emigraven per trobar un treball senzill que els ajudés a sobreviure. En quant als immigrants més qualificats, cal dir que es dispersaven més en comparació a la capacitat de concentració dels treballadors immigrants de classe obrera, concretament, els indis són els que presenten una major tendència a la dispersió.

Rumbaut al final d’aquest apartat posa de manifest, tot contradient algunes denuncies infundades, que la immigració, tant la legal com la clandestina, proporciona clars beneficis econòmics als americans natius. D’alguna manera l’autor vol demostrar que els immigrants han anat construint amb el pas del temps, comunitats ètniques que ofereixen oportunitats de progrés per als nous immigrants, que no es troben en la economia general.

L’última part del text està dedicada a analitzar l’impacte de la nova immigració en el sistema escolar, així com els canvis que amb el temps s’han donat en la composició racial d’aquest. En definitiva, hauríem de dir que l’autor defensa la possibilitat de l’existència d’una educació bilingüe, sobretot en les zones de major afluència immigrant, ja que facilitaria la inserció més ràpida de molts nens i nenes en les escoles americanes. A més Rumbaut, creu que el bilingüisme s’ha de considerar com a quelcom enriquidor ja que tal i com demostra: “los grupos bilingues realizan mucho mejor los diversos tests verbales y no verbales de inteligencia.”

Evidentment tals fets, han provocat en ocasions, en alguns estrats conservadors, la aprovació de mesures en contra del bilingüisme i en favor de la conservació i homogeneïtat de l’anglès com a llengua única dels Estats Units. Però com bé diu l’autor: “En realidad, hoy por hoy, la preponderancia de la lengua inglesa no está amenazada en los EEUU”. Mentre que les llengües dels immigrants si que corren el risc de desaparèixer, donada la falta de suport de les administracions d’Estats Units.

L’autor conclou aquest article elaborant unes conclusions generals sobre els beneficis que han aportat i encara aporten avui dia els immigrants, tot tractant de desfer els típics prejudicis sobre l’arribada de nova gent, a una nació que en més d’una ocasió a estat definida com a “una societat permanentment inacabada”.

BIBLIOGRAFIA

 ADAMS, P. Los Estados Unidos de América. Ed. Siglo XXI. Madrid, 1990

DEGLER, C.N. Historia de Estados Unidos. Vol. II. El desarrollo de una nación (1860-1985). Ed. Ariel. Barcelona, 1986.

LEMARCHAND, P. Atlas de Estados Unidos. Las paradojas del poder. Ed. Acento. Madrid, 1999.

WALLACE, J.D.  Historia no-oficial de Estados Unidos de América. Ed. La tempestad. Barcelona, 2005.

ZINN, H. La otra historia de los Estados Unidos. Colección Otras voces. Hondarribia, 1999

 


[1] PORTES y RUMBAUT. Immigrant America: A Portrait. Berkley y Los Ángeles: University of California Press, 1990.

[2] http://www.alfonselmagnanim.com/debats/debats5.htm, enllaç de la web oficial de la Institució cultural Alfons el Magnànim, promotora de la revista “Debats”, on es mostren els números publicats i els continguts de cadascun d’aquests.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Salir /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s