Homenatge a Josep Termes (part I)

L’any passat a principis de curs, a l’assignatura de Història contemporània de Catalunya, vaig haver de fer un treball sobre una obra un tant especial. Es tractava de “Historia del anarquismo en España (1870-1980), del historiador Josep Termes, mort feia pocs dies. Jo amb prou feines coneixia la seva obra, tans sols l’havia sentit anomenar, perquè com després vaig confirmar, es tractava d’un mestre de mestres. Després de poc més d’un any de la seva mort, que aquest text torni a servir d’homenatge.

Així doncs, us deixo amb el text d’aleshores, amb només alguns retocs i afegits.   És un xic llarg, així que ho he dividit en dues parts per no fer-ho feixuc. Aquesta primera és la que tracta més sobre Josep Termes. La segona parla més de l’anarquisme com a fenòmen social a Catalunya i les raons per les quals va arrelar aquí amb tanta intensitat. També és en la segona part on es comenta quelcom sobre la seva última obra i on posaré les referències bibliogràfiques, de la xarxa o de premsa que vaig utilitzar. Les notes (d’aquesta part) les he tret, no les he cregut necessàries. Tot i estar retocat, el text no està reescrit, és a dir, l’estil és un altre. Ha plogut molt de fa un any fins ara.

 

Un estudi social i històric, un moviment i ideologia que sempre m’ha despertat curiositat i simpaties, un autor proper i influent en els historiadors que en mi han influït…Tot plegat podia ser un bon motiu per a elaborar el meu propi homenatge a Josep Termes, al qual en relativament poc temps, vaig aprendre a valorar, tot integrant-lo en la meva bibliografia particular.

Termes va néixer a Barcelona pocs dies desprès de l’alçament militar de Francisco Franco contra el règim legítim de la II República espanyola, és a dir, a finals del juliol de 1936. No cal dir que aquest fou un moment certament crispat de la nostra història més recent, on la confrontació i exaltació de certes ideologies i classes socials, van acabar portant a una crua guerra civil, la qual s’allargà fins a la primavera del 39 (depenent de la zona). Tot plegat acabaria desembocant, com tots ja sabem, en una llarga i fosca dictadura, imposada  pels vencedors (Franco i seguidors), de gairebé quaranta anys (fins a 1975). En aquest context doncs, creixeria i es formaria Josep Termes.

Tot i estudiar Farmàcia inicialment, aviat Termes es decantaria cap les humanitats i les ciències socials. Llicenciat en Filosofia i lletres per la UB (1963), va exercir de professor a aquesta mateixa universitat fins l’any 1966, quan fou expulsat per portar a terme activitats contra el règim franquista. Més tard s’integrà a la Universitat Autònoma de Barcelona, on es doctorà a principis dels anys setanta. A inicis de la dècada següent va rebre la càtedra d’història contemporània a la UB, i al 1991 a la Pompeu Fabra on va exercir de professor i investigador fins a la seva jubilació l’any 2006.

Josep Termes

Tots els treballs i estudis de Josep Termes estan centrats en la història social de la Catalunya contemporània (i en part d’Espanya). Però si volem concretar un xic més haurem de dir que Termes fou un dels màxims coneixedors del moviment obrer català i de les relacions d’aquest amb el catalanisme.

En una primera etapa de la seva vida acadèmica, va estudiar a fons l’anarcosindicalisme i la Primera Internacional a l’estat Espanyol –“Anarquismo y sindicalismo en España: la Primera Internacional, 1864-81”(1965)-. Desprès, el seu interès es va decantar vers l’estudi dels corrents populars en relació amb les actituds nacionalistes. En aquesta línia trobem el seu treball  “El federalisme català en el període revolucionari de 1868-1873” (1972), així com la seva ponència a “El nacionalisme català: problemes d’interpretació” (1974), on Termes proposaria una interpretació més lligada a les classes populars i no tant a la burgesia, lo qual el va portar a contraposar-se amb algunes de les tesis plantejades pel jurista i polític Jordi Solé Tura, el qual defensava un origen més burgès del catalanisme. Posteriorment, en un última etapa, Termes escriuria algunes grans síntesis interpretatives, com la que ara ens ocupa.

A més de les obres anteriorment esmentades, caldria destacar alguna més, per mostrar encara que sigui per sobre, quines foren les motivacions del historiador català: “Cartells de la República i la Guerra Civil” (1978); “La immigració a Catalunya i altres estudis d’història del nacionalisme català” (1984); “Les arrels populars del catalanisme” (1999); “Històries de la Catalunya treballadora” (2000); “Patriotes i resistents: història del primer catalanisme” (2003, amb Agustí Colomines), entre d’altres.

Cal apuntar, per entendre millor, que Josep Termes, des de la seva època d’estudiant fins a l’any 1974, va formar part del PSUC (Partit Socialista Unificat de Catalunya). Pel que sembla, les desavinences amb Manuel Sacristán i el veure com un partit obrer deixava de estar dirigit per obrers, foren les principals raons que van portar al historiador a abandonar la militància.

Termes no fou mai un doctrinari tot i estar envoltat i influït des de ben jove per les ideologies socialistes i anarquistes. Com bé definia ell, el seu ofici no li permetia entrar en “politiqueria”, doncs un historiador com cal –segons comentava el seu deixeble Agustí Colomines- havia de mirar de reconstruir el passat sense fer trampes, sense manipular, ni intentar que la història quadri amb els ideals polítics d’un mateix. Tot i així, es inevitable que les vivències pròpies no marquin d’alguna manera les motivacions a l’hora de fixar-se en el passat. En aquest sentit hauríem d’assenyalar que Josep Termes, sempre va estar vinculat al món popular català, ja fos per les seves arrels pageses (de la Fatarella) o per la seva vida de barri a Barcelona, raons que sense dubte influirien en el desenvolupament de la seva tasca com a historiador i en la seva posterior aportació historiogràfica.

“L’ historiador de la societat”, va rebre al 1990 la Creu de Sant Jordi i al 2006 el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, segurament per la seva rellevant contribució al millor coneixement de la nostra història. Termes fou qui posar de manifest les arrels populars del catalanisme, qüestió que el va diferenciar i allunyar d’una llarga i homogènia tradició que creia que el catalanisme era fruit únicament de la burgesia. En Josep va argumentar al llarg de la seva carrera, que en el moviment obrer català sempre va existir una certa reivindicació catalanista, en altres paraules, Termes estudiaria l’anarquisme i les classes populars, en clau nacional. Doncs ell mateix formava part del món popular i a l’hora compartia un cert sentiment de defensa del seu país i de la seva cultura, aspectes que es van deixar veure sempre en la seva obra.

A més de l’element innovador en la manera de tractar la història del moviment obrer català i de les possibles arrels populars del catalanisme, com ja s’ha pogut anar veient, segurament podem dir també que Termes fou un dels més importants historiadors de l’anarquisme a Catalunya. Un dels autors que més anys va dedicar a estudiar l’acció i desenvolupament dels anarquistes a la península Ibèrica, amb especial atenció a on més va arrelar el moviment: Catalunya. Tal i com va dir l’ historiador català Pelai Pagès, Termes va iniciar la aportació historiogràfica estudiant l’anarquisme -amb la seva tesis- i va acabar també la seva carrera amb la gran síntesis històrica sobre l’anarquisme a Espanya.

 

Aquí podeu veure un vídeo de Vilaweb, on li fan una entrevista a Josep Termes, mentre ensenya la seva extensa biblioteca. Més avall deixo un enllaç a la web on hi ha la notícia de la mort del historiador i un altre video (a més d’aquest que penjo), on la entrevista continua més a fons. Són força interessants, crec.

http://www.vilaweb.cat/noticia/3926507/20110909/mor-josep-termes-historiador-corrent.html

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Salir /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s