Una exiliada a la capital de l’Imperi. Tsering Woeser i la situació actual del Tibet.

Els tibetans viuen submergits en el terror”. Amb aquesta dura sentència comença l’entrevista que la dissident tibetana Tsering Woeser va concedir al periodista Quim Oliveres (març de 2009), i que seria retransmesa en part pel programa de ràdio “Mapamundi”, de Catalunya Informació.

Tsering Woeser a casa seva.

Un any desprès de la sagnant revolta del març del 2008 –i encara avui dia- la situació al Tibet continua sent realment preocupant, tal i com demostren les freqüents immolacions[1] d’activistes tibetans de fora i endins del territori tibetà, per citar casos impactants que no són més que la punta del iceberg de la repressió que la Xina exerceix sobre els tibetans i la seva cultura. Tsering Woeser denuncia contundentment a l’entrevista, el terrorisme d’estat al que està sotmesa la població tibetana i més concretament aquells i aquelles que lluiten activament per la llibertat del seu poble, tals com els monjos i monges, intel·lectuals o com dic, qualsevol que defensi la seva identitat tibetana i en definitiva la seva cultura.

Així doncs, allà on perviviu la cultura tibetana, és a dir, no només a la Regió autònoma del Tibet[2], la pressió xinesa augmenta cada cop més, ja sigui en forma d’ocupació militar o fomentant la colonització massiva han cap a territoris de població tibetana. Tot acompanyat d’una repressió policial (i militar) que no respecta els drets humans. Persecucions, acusacions infundades, pallisses, tortures i assassinats, que en més d’una ocasió no surten a la llum, gràcies a la manipulació que porta a terme el govern xinès i evidentment per la manca de cobertura periodística que hi ha en general a la Xina, la qual cosa no fa més que confirmar el caràcter dictatorial i feixista del sistema xinès.

Tsering Woeser defensa i justifica els fets del 14 de març de 2008, els quals portarien a l’esclat de la Revolta. Explica les causes d’aquesta revolta[3], provocada per la pressió a la que abans feia referència, traduïda en aquest cas a les agressions que la policia va portar a terme contra monjos i monges que es manifestaven pacíficament. Les conseqüències d’aquella revolta, encara duren avui dia pels tibetans. Centenars de detencions i condemnes i molta manipulació política es el que va seguir a la revolta. El govern xinès va aprofitar els actes no-violents perpetrats per alguns tibetans per a mirar de criminalitzar al gruix dels manifestants i al poble tibetà en general.

Forces de seguretat xineses desfilen per un carrer de Lhasa, durant la revolta de Març de 2008. Aquesta imatge serveix d’exemple per veure l’ocupació policial i militar a la que està sotmesa la capital tibetana.

En definitiva, es pot dir que la dissident Tsering Woeser, constitueix un bon exemple per veure (des de l’opinió pública internacional) la situació que es viu a la Xina respecte a la falta de drets humans y en concret el conflicte que perviu al Tibet. Sotmesa a tota mena de pressions, com les persecucions constants, la falta de llibertat, exemplificada en el tancament continu dels blocs que la dissident va obrint de manera incansable; tot plegat no ha fet més que revifar –en el cas de Tsering Woeser- la resistència perseverant enfront a la ocupació i repressió xinesa.

El poble tibetà, igualment, s’arrela a la seva identitat, tot i l’intent de genocidi cultural que han patit i pateixen. En ells, i únicament en ells –vista la poca solvència dels òrgans de govern internacionals- rau la possibilitat de que la seva cultura no mori…


[1] Al diari Ara. “El Tibet crema oblidat”, per J.Ll Alay. 5/11/2011. Noticia i reflexió de molta qualitat i interès.

[2] Fora de la oficial (per al govern xinès) “Regió autònoma del Tibet”, la cultura tibetana, perviu a territoris xinesos com la província de Sichaun i Yunan o a les valls de Ladak properes a l’Índia i Pakistan, entre d’altres.

[3] Al llibre “El Tibet trenca el seu silenci”, Ed. Pagès, Lleida, 2008. Tsearing Woeser, explica amb molta més profunditat les causes i la revolta en si. També figura al final, la Cronologia sobre els fets de març, sobre la qual fa referència l’autora a l’entrevista.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Salir /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s